tag:blogger.com,1999:blog-1507773979000522209.post4011311626812362067..comments2023-12-30T21:41:14.974+01:00Comments on Un dia en les carreres: Marc Antoni era mariconJordi Galveshttp://www.blogger.com/profile/16712101818271455624noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-1507773979000522209.post-78153054767741296292015-02-16T09:56:17.100+01:002015-02-16T09:56:17.100+01:00Com que En Paul Robin Krugman diligent ens adverte...Com que En Paul Robin Krugman diligent ens adverteix que molt probablement després de les eleccions presidencials nord-americanes s'apoderaran de la Reserva Federal els membres d'una secta liberal perifràstica i cíclica que sintetitza la moral al valor monetari, el meu veí preferit, En AMGF, tot oferint-me un deliciós i ecològic bombó Gluki, m'ha etzibat com qui no diu res: "Si les lleis del mercat són tant bàsiques com les lleis de la física en l'atracció dels cossos, les lleis de la moneda són derivades del mateix rang que la llei de la gravitació universal".<br /><br />Ha estat llavors, entre els sabors de la xocolata i les funcions quadràtiques suggerides que em distreien dels cantells durs de la platja rude, que jo, cor content, li he confessat al veí la meva darrera impostura: vaig anunciar el meu propòsit de fer una visita a la Cripta del recolliment tel·lúric acompanyat del poeta desertor sabent que un guarda tant uniformat com privat no em permetria l'entrada ni a l'atri del comú, sense el bitllet d'entrada que no estic disposat a pagar.<br /><br />Impertèrrit, l'AMGF després de preguntar-me retòricament si havia pagat res per navegar en aigües obertes on regnen tots els monstres i abismes, ha continuat afirmant que així com la primera deflació infinita ja es va donar al camp de la cultura, alhora ha estat en aquest mateix univers on la moral de la moneda ha conquerit tots els atris del comú. I no sense un cert accent entre acusador i reivindicador m'ha pessigat per dir-me que malgrat els bombons i altres delícies, el poder es regeix per lleis geològiques i per això tenim ara terratrèmols a Ucraïna i volcans a Síria, -i alguna esllavissada a Grècia hi afegeixo jo- el primmirat.<br /><br />Innocent i dolgut li he replicat que En Marc Antoni no era marieta, però ell ràpid m'ha retret que En Pepe Antich feia propaganda del sentimentalisme d'August Comte, "mariconades" ha dit, segons les quals "no són els interessos el que fan les unions fortes entre els homes sinó els sentiments comuns", i m'ha preguntat sinó era tan idiota com un robot. Li he respost que a casa meva, d'extracció menestral i amb algun músic de mèrit, fa ja tres o quatre generacions que tenim coberts de postres i mai hem robat res a ningú, i menys a cap artista ni escriptor. Per desfer-me de la seva mirada incrèdula li he preguntat sense embuts i amb un to victoriós propi dels cofois de la cultureta, per les llengües, i amb suficiència m'ha respost que són tant minerals com biològiques, i per tant sotmeses a les lleis tectòniques del poder i a les físiques del mercat. I per acabar, el veí que és l'home del sac de respostes sobre les aigües pastoses i borinades, conclou que les llengües són una decantació d'aquestes dues dimensions humanes, i que recordi sempre que hi ha més carbó i turba sota la superfície de la terra que no boscos verds i praderies de posidònia.<br /><br />En la pineda de darrera de casa, els arbres creixen amunt buscant el sol, els núvols fan un cobert sense pilars, i alguns ocells que em semblen tudons, s'envolen amb força. Els camps verdegen i els ametllers dels marges ens ofereixen els serrellets de neu que em proposava declamar tot sol. Alegria de l'atzar, de l'estabilitat cíclica de les inèrcies inestables, de la companyia. "Mariconades"!, pot ser si, però al cap i a la fi alimenten més que els bons espirituosos o que el sexe tècnicament perfeccionista. <br /><br />I gratuïtament, a la xarxa de la deflació cultural extrema que ens anuncia un mon amb noves monedes, amb nous estrats identificadors, Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1507773979000522209.post-6159582787980057552015-02-10T17:26:31.781+01:002015-02-10T17:26:31.781+01:00La dèbil nau d'indignació varada per l'alè...La dèbil nau d'indignació varada per l'alè agre del mar de la impostura d'En Màrius, el mutilat pixa corbates contra pronòstic, m'ha llençat atzarosament en aquesta platja de còdols i aigües pastoses però borinades. Marejat per la sentor punxant de l'aire, haig de respondre al maquinari a l'ús si no sóc un robot, i que ho demostri! Inspirat per la lectura, me'n vaig per un dia a la Cripta Güell que tinc prop del port de la illa domèstica que em domestica i prenc el paper de Bíblia d'una edició antiga d'En Segarra que rellegiré desordenadament tot buscant un serrallet de neu que ara neix i que ara fina. I tant em farà que En Marc Antoni s'enamorés de Cleòpatra, que La Vanguàrdia sigui per fi reconeguda com la genuïna premsa dels submarins de claveguera, i que la desesperança i el dolor sigui el fonament dels bons licors de malta, del sexe mercenari a voltes més satisfactori que car, i dels tics de parpella identificadors. Anonymousnoreply@blogger.com