[Crònica] Alguns
intel·lectuals orgànics pensen que les seves opinions són,
sincerament, tan fonamentades, tan excel·lents, tan ben treballades
per l’esforç del seu poderós magí, que haurien de ser (i que de
fet són), no només les més lògiques i benèfiques, també les que
comparteixen la majoria de la població. Així, Mario Vargas Llosa
declara que està convençut que la majoria dels catalans no són pas
partidaris de la independència i
que, per tant, votar és superflu.
Ell ja sap, com correspon a un
intel·lectual de veritat, el que és la vera
realitat i el que pensem
majoritàriament els ciutadans. Ell ha llegit i estudiat, a
diferència d’altres. Ell
sap, com don Quixot, el que
existeix de veritat més enllà de les enganyoses apareces. I quan
l’escuder Sanxo, en l’episodi dels molins, intenta dissuadir el
cavaller i evitar que es precipiti contra uns gegants inexistents, el
desfacedor de entuertos
menysprea la prudència del seu servent. Ell ha llegit, ell en sap, i
Sanxo, no, pobre.
