Nou curs de literatura universal a la Casa de Cultura: Les Set Magnífiques

Lectura pública, comentari de text i debat obert d’algunes de les millors pàgines de la literatura universal escrita per dones. Un exercici pràctic de lectura crítica, apassionada i contrastada. A càrrec de Jordi Galves.

Després de dues edicions del curs dedicades a set magnífics de la literatura catalana i de la literatura universal del segle XX, enguany l’escriptor i crític literari Jordi Galves proposa una anàlisi d’algunes de les millors pàgines de la literatura universal escrita per dones. Un exercici pràctic de lectura crítica, apassionada i contrastada en el qual es parlarà d’obres de Murasaki Shikibu, Anna Comnena, Maria de França, Jane Austen, Emily Dickinson, Marguerite Yourcenar i Elfriede Jelinek.

Jordi Galves és escriptor i crític literari. Autor del bloc de literatura Un dia en les carreres des de 2008, ha exercit la crítica durant més de vint anys a mitjans com La Vanguardia, El Periódico, El País, Avui i El Observador. Ha publicat estudis i obres com les edicions de Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa i l’antologia de prosa contemporània De miel i diamante. Actualment té al càrrec una columna d'actualitat al digital
El Nacional.cat, i una col·laboració setmanal a La Llança i una altra a la revista El Temps.



INICI: 7 de març de 2019

HORARI: dijous, a les 19.30 h

DURADA: 7 sessions

ORGANITZA: Casa de Cultura de Girona

INSCRIPCIÓ: gratuïta (aquí)

Llegeix-ne més »

Entrevista del 'Diari de Girona' a Jordi Galves

Us reprodueixo l'entrevista feta per Albert Soler ahir al Diari de Girona a propòsit del curs programat a partir del 18 de maig a la Casa de Cultura de Girona (Els 7 Magnífics). I la transcric a continuació.

Un encert del film «Los siete magníficos» va ser el càsting. El teu ha estat a l’alçada del de John Sturges?

Els escriptors contemporanis més bons hi són. M’he deixat de posar-hi, si em fas mala cara, Joan Sales o Joan Salvat-Papasseit, però en podrem parlar si el públic vol. És un curs que no funcionarà sense la reacció dels oients.

En la pel·lícula, els pistolers anaven a salvar un poble que vivia atemorit. De què ens poden salvar els teus set magnífics?

Jo, salvador, de res, dispensi. Els catalans vivim atemorits, això sí, amb la idea que qualsevol element de la cultura anglosaxona o espanyola val més, en el fons, que el que s’ha fet a Catalunya. No és veritat. El català, sobretot si és jove i modern, acostuma a menystenir el pa fet a casa, i després va de hipster o d’alternatiu.

Ja he llegit alguna crítica a les xarxes perquè només hi ha una dona. A veure si et consideraran un misògin literari...

Però si no hi he posat la Isabel Clara Simó, la Maria Antònia Oliver, la Carme Riera, la Maria Mercè Marçal, l’Ada Castells o la Najat el Hachmi precisament per feminisme, per fer-les quedar bé.

Potser esperaven veure a Pilar Rahola entre els set magnífics, que ha guanyat el premi Ramon Llull...

No sé de què em parla. No tinc res a veure amb els premis, ni amb aquesta senyora Rahola a la que no tinc el gust de conèixer literàriament. Si vostè me la recomana la llegiré.

La paritat és una collonada?

La paritat i la discriminació positiva és un dels grans avenços de les societats contemporànies. En el món de la política, per exemple, com que sol estar ple de gent rància, conservadora i sense idees pròpies, s’ha hagut d’imposar per llei. En el món de la literatura la igualtat entre els sexes, en canvi, és total. Seria absurd demanar la paritat, per exemple, en un curs sobre la literatura japonesa de l’any mil perquè.... no hi ha cap escriptor masculí que valgui la pena.

Creus que en general Josep Pla ha estat menys reconegut del que mereix a causa de la seva ideologia?

Reconèixer Josep Pla és com reconèixer el sol que surt al matí o el vent que bufa des del nord i que anomenem tramuntana. Hi ha gent, però, que només viu de nit però si li prova, res a dir-hi. Pla es diu marduix. A veure com continuarà vostè aquesta entrevista després de dir les paraules gironines fetitxes ‘Pla’ i ‘collonada’, vagi alerta.

Quim Monzó ha d’estar satisfet d’estar entre tants morts, o ha de començar a tremolar?

Verdaguer parlava “d’aqueixa veu dels ausents” dit així, ja es veu que la literatura és un diàleg amb morts, amb esperits, amb fantasmes, amb gent no del tot viva o no del tot morta. ¿No s’hi havia fixat?

Hi veig també poca novel·la. És un gènere en crisi?

En llengua catalana jo hi veig poca novel·la. Per compensar, tenim el millor novel·lista d’Europa Occidental, molt millor que els millors i es diu Mercè Rodoreda. Dic que és el millor i no la millor perquè en literatura no hi ha competicions ‘especials’ per a dones com en els Jocs Olímpics. Em sembla que hi poden haver escriptors igual de bons que Rodoreda però no millors.

El segle XXI acaba de començar. Però creus que donarà per un cànon important d’autors catalans?

Si m’he de refiar del que he vist fins ara, si he d’imaginar-me el futur, li diré que continuarem tenint una poesia acceptable, hereva de Casasses i Carner, i parem de comptar. Potser apareixerà algun bon novel·lista, potser. Ara bé, l’esclat de cultura, enginy, intel·ligència i de feina feta de les generacions anteriors a la guerra no es repetirà.

En tractar-se de literatura catalana no inclous autors catalans en castellà. Llengua a banda, n’hi ha que per la qualitat mereixen estar entre els magnífics?

Els que he llegit em sembla que només són importants perquè són catalans que escriuen en castellà. A molts els donen ara premis a Madrid, en ple procés. A mi m’agraden molt algunes novel·les del Javier Cercas però reconec que no és un gran escriptor.

Aquest dia discutia sobre les traduccions al català de llibres en castellà. Què en penses de qui llegeix, per exemple, García Márquez en català?

Jo no sé quin coneixement de l’espanyol tenen algunes persones. La traducció de Tísner de Cent anys de solitud és meravellosa. Jo conec un súbdit britànic que s’estima més llegir el Pickwick en el català de Carner. Hi ha gent per a tot i em sembla que llegir en català és defensar el català. De vegades és que no coneixes res de bo en català i la desesperació és molt fomuda, senyor.

Llegeix-ne més »

Oscar Wilde sempre té raó

La qüestió ⸺molt del gust de Freud⸺, consisteix en saber si convé parlar o no parlar, si valem més pel que diem o pel que callem. Una frase, atribuïda a Oscar Wilde, sosté que “la gent que busca dir simplement el més assenyat s’ho hauria de dir a ella mateixa abans de baixar a esmorzar, al matí, mai no més tard”. Aquest és el joc de la veritat que ens ofereixen els llibres del gran escriptor irlandès, aclamats pels uns pel seu hedonisme fulgurant i menyspreats pels altres perquè llueixen un gust immoderat, irreal, en favor de la bellesa i l’efectisme. Mentre Josep Pla afirma que Wilde és “l’home més sinistre del segle passat”, Jorge Luis Borges diu que “llegint i rellegint Wilde al llarg dels anys, noto un fet que els seus panegiristes no semblen ni tan sols haver sospitat: el fet comprovable i elemental que Wilde, gairebé sempre, té raó”.

Llegeix-ne més »

Vint preguntes sobre l'independentisme

[Crònica] Responc a un qüestionari sobre la independència de l'editorial Toreo de Salón. Hi han participat sobretot personalitats contràries a la secessió de Catalunya com Albert Boadella, Arcadi Espada, Jordi Canal, Joaquín Leguina o Rosa Regàs. Alguns hi hem dut la contrària. Us transcric la meva col·lecció de respostes. Si voleu llegir el llibre complet el podreu trobar aquí (www.toreodesalon.com). 

Llegeix-ne més »

Per què Artur Mas ha de ser president. Carta oberta d'un outsider a Antonio Baños

[Versión española a continuación (↓) ]

[Carta oberta a Antonio Baños] Mira bé Artur Mas, Antonio, i tu mateix podràs respondre per què el president ha de continuar. Mira-te’l bé i detura’t, Antonio Baños, nano, que el poble t’acaba de votar. No t’acontentis amb les gastades mitologies del bé que lluita infinitament contra el mal, coses de llibres com ara la Bíblia, tan bells com grandiloqüents, propis de persones que creuen en gigantomàquies, en l’enfrontament dels déus contra els dimonis, en perfectes combats d’ideals que dignifiquen la raça humana.

Llegeix-ne més »

La lliçó de Mario Vargas Llosa

[Apunt] No és bo que l’home estigui sol. La recent aventura amorosa de Mario Vargas Llosa ―tan polítrop com el protagonista de l’Odissea―, també ens pot il·luminar sobre l’autèntic valor de la literatura en la nostra societat d’ara, desconcertant i mundialitzada. Mentre a Catalunya alguns cursis firmen ardorosos manifestos en favor de les lliçons de Literatura a l’Ensenyament, la vida va i esclata. Esclata i escup. M’expliquen que el popular Daily Mail ha aconseguit situar la notícia en els justos termes perquè pugui ser valorada per la majoria dels lectors del planeta: la mare d’Enrique Iglesias, la perla de Manila, s’ajunta amb un escriptor. Suposo que no hi posen el nom perquè pensen que no els dirà res.

Llegeix-ne més »