El rei pescador





[Poesia] Jaume Subirana. Rapala. Edicions 62, 2007, 57 pàgines.

A simple vista, la rapala sembla una broma —diu Jaume Subirana (Barcelona, 1963)—; que no serveixi per a gaire res aquesta anxova pintada “com una figureta de pessebre”, aquest reclam groller en forma de peix fins que la llancem al riu. Es mostra aleshores com un dels millors hams per a la pesca en aigües tranquil·les, capaç d’enganyar fins i tot les truites més suspicaces. També sembla una broma aquesta Rapala, una fotesa, potser un altre grapat de pesats poemes de l’experiència. Un home que pesca en el riu i intueix els peixos d’entre el color del llot, que contempla el paisatge, que descriu la remor entre les canyes, el del rodet que rebobina la llinya, la llum canviant de l’alba i del capvespre. A penes no res. El lector aviat s’adona, però, de quina pesca es tracta a través de la més ferma, més estoica, retòrica de la senzillesa i de la modèstia. Veurà com Subirana sap capbussar-se en unes profundes aigües de la literatura, la que estableix equivalències entre l’art de la pesca i el de la ficció, amb el descobriment dels grans secrets que, segons l’opinió de Marius Schneider, són els continguts interiors que ascendeixen a la superfície, és a dir, la saviesa, aquests tresors difícils d’obtenir i dels quals ens en parlen les llegendes. 

El peix es despulla com un símbol del cristianisme primitiu, ésser psíquic i emblema de l’inconscient que ha de ser pescat. En el poema Versos sin arte de parte de Jaume para Jose y Leo, dedicat a la mort de Maria Mercè Marçal, es parla en llatí de l’aigua que renta el que ha deixat taca, que rega el terreny àrid, que guareix qui està malalt. Són els coneguts versos del Veni, Sancte Spiritus de la missa de Pentecosta, la que celebra les llengües de foc, els carismes i la glossolàlia. La Pentecosta és el tradicional inici de les novel·les artúriques de Chrétien de Troyes, d’entre les que destaca El conte del Graal o Perceval, el cavaller que, en la seva recerca incessant, arriba davant del Rei Pescador, el guardià dels secrets. No som lluny de la balena de Jonàs, del Nabí, de l’ham poètic i del magisteri de Josep Carner, al qual Subirana és sempre fidel, actualitzant-lo amb nova vida. Vet aquí un llibre bo, serè, excel·lent, ple d’ecos literaris i creativament precís. Una obra de maduresa que deixa molt enrere els inicis de Subirana i que el consagra. Bravo.


Publicat a La Vanguardia el 16 d’abril de 2008. Traduït i amb esmenes.



Vegeu també:

Sobre el dietari Adrada. Gosar poder ser fort (2005) de Jaume Subirana:
Sobre la traducció de Jaume Subirana de Jardí de versos d'un nen de Stevenson:


Síntesi sobre Jaume Subirana a Visat: 



Etiquetes de comentaris: , , , , , ,
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)