Terra Australis Incognita


La massacre dels nàufrags del 'Batàvia'

[Assaig]. Simon Leys. Los náufragos del ‘Batavia’. Anatomía de una masacre. Traducció castellana de José Ramón Monreal. Acantilado, 88 pàgines, Barcelona, 2011.

El descobriment de La felicidad de los pececillos (Acantilado, 2011) em va posar a l’aguait i he esperat pacientment un nou llibre del seu autor, Simon Leys. El d’avui és un recull de cròniques publicades al Magazine Littéraire i a d’altres publicacions. Són escrits que giren entorn de conceptes i temes diversos —la mandra, la lectura, l’art, el tabac...—, i el que els fa especials és el mateix que fa una meravella Los náufragos del ‘Batavia’: a partir d’un fet històric, una obra artística o un personatge conegut, Leys deixa apuntada una certesa sobre la conducta humana. Curiós, pacient, amb una prosa senzilla i altament evocadora, l’escriptor francès no deixa indiferent cap lector, perquè a part de dominar el text, demostra un coneixement profund de tot allò que li interessa.


La nova publicació d’Acantilado ja ha rebut nombrosos elogis i ben merescuts per haver difós el breu però intens assaig al voltant de la tragèdia del Batàvia. El vaixell de la voc —Companyia Holandesa de les Índies Orientals— va naufragar el juny de l’any 1629, davant de la costa oest d’Austràlia, aleshores territori escassament intuït per Europa. El naufragi va arribar a adquirir unes dimensions criminals quan l’ajudant del comanador, Jeronimus Cornelisz, va convertir-se en cabdill dels nàufrags instal·lats a l’arxipèl·lag anomenat Houtman Abrolhos, on hi havien pogut arribar nedant. Mentrestant, el comanador Pelasert i el patró del vaixell es van dirigir a Java, el destí del viatge. El trajecte, que va durar més d’un mes, va ser fet amb una barca preparada per portar els passatgers a terra ferma, i no per solcar l’Índic —em ve ara a la memòria el quadre de Delacroix El naufragi de Don Joan (1840) en imaginar-me la travessia—. Quan el rescat va arribar, es va destapar l’horror.

Cornelisz i els seus partidaris havien assassinat una tercera part dels 250 tripulants del Batàvia, esperant poder crear aliats fidels per prendre el comandament del vaixell de salvament, i així escalar en l’estructura del poder. Com passa moltes vegades, la realitat supera la ficció, i ... m’aturo en la sinopsi del relat per deixar una mica de misteri al lector. Segur que hi trobarà els ressons de Melville i London en les descripcions de la vida en alta mar, així com la presència de Defoe, Golding i Homer en les aventures dels nàufrags. Simon Leys també té aquesta gran habilitat, comprimir en molt poques paraules un imaginari literari que, conscient o no del seu ús, fa fruir de la lectura perquè té una enorme capacitat de representació.

Cal tenir en compte a l’hora de llegir aquesta minúscula crònica l’esforç i la implicació per part de l’escriptor. Ens adverteix que el text només és un tast de la gran aventura del Batàvia, perfectament estudiada i relatada per Mike Dash a La tragedia del ‘Batavia’ (Lumen, 2003). Leys va passar dues setmanes a l’Illa dels Traïdors, on Cornelisz va establir el seu campament. Va aprofitar per documentar-se —encara més— i hi va pescar. També va acumular, al llarg dels anys, tota la informació possible per explicar què va passar a l’arxipèl·lag i per entendre les ments dels seus actors —les perverses i les no tan perverses—. El testimoni del seu viatge és un contrapunt molt encertat als fets cruels que envolten la història del naufragi. La tranquil·litat que es respira a les illes no treu protagonisme a les gestes dels supervivents, entre els quals també hi va haver herois. Els mariners del ja clàssic japonès Kanikosen (Ático de Libros, 2010) auguraven un gran desastre a la mar. Ningú diria, com ells, davant de la calma de la costa australiana, anem a l’infern, i tot i així, tots els nàufrags del Batàvia hi van ser.

per Anna Fornieles


1 comentaris:

  • P. Maró says:
    25 de febrer de 2012 a les 12:05

    Ara caldria llegir el de Mike Dash. Per cert, el de Kanikosen és dolentíssim.