La bella i la bèstia. O la història universal del fal·lus


Avui parlaré d’un protagonista de vegades fantàstic, de vegades de terror, ben cinematogràfic, potser monstruós: en tot cas tan conegut dels oients i de les oients que ningú no podrà negar que té importància. Hi ha un llibre que en parla de David M. Friedman i que es va traduir a Península amb el títol Con mentalidad propia. Es, una història del penis. Una història cultural, antropològica, perquè la curiositat humana no té límits i del penis en sabem molt poc quan és un indiscutible factor de civilització. No només perquè pot ser protagonista d’una gran part de l’activitat sexual dels éssers humans, això ja hi ha bibliografia i, sobretot filmografia que ho documenta. Sobretot perquè és una representació, una metonímia, del mascle primer, i de tota la raça humana després, del poder, del plaer, de la fertilitat, de la intimitat i, també, de la sinceritat física. 



Se’l pot qualificar de vara del diable, de canvi de marxes, de vara per mesurar, de cigar havà, d’ariet, d’infinitat de maneres i de formes que demostren el seu protagonisme en la mitologia, en la religió, en les belles arts, l’antropologia, la psicologia, la política, la biologia, la farmacopea i la medicina. Té tan de protagonisme que pot convertir-se en terrible i monstruós perquè, a viam: ¿El posseïdor posseeix el penis o és el penis qui posseeix el seu posseïdor? Convindria sempre que ens féssim directament aquesta pregunta. Tot i que cert feminisme ha polititzat el membre viril i l’ha menystingut, no ha pogut desinflar-ne la importància social, més aviat al contrari. La història de la civilització no pot explicar-se sense parlar del vit. ¿O no és a través del fal·lus que Abraham, el pare del judaisme, de cristianisme i de l’islam, estableix el seu pacte amb Déu? A través de la circumcisió el venerable vell aconsegueix perpetuar la seva nissaga, la continuítat del món, un ritual sagrat que hebreus i musulmans mantenen i pensen continuar mantenint en el futur. Al Deuteronomi, a l’Antic Testament es demana a cada fill d’Israel que “circumcidi” el seu cor. ¿I no és la falta d’aquesta circumcisió un dels senyals d’identitat, el fet diferencial, del món grecoromà que no té pudor en exhibir el penis sempre i quan no s’exhibeixi el gland?


            El sexe masculí és un símbol del que és valuós i venerable. Si a les pel·lícules americanes de judicis veiem que els testimonis juren sobre la Bíblia, al món antic ho feien sobre els testicles. Jurar pel sexe és equivalent a jurar per Déu mateix, com demostra l’etimologia de la paraula ‘testificar’, és a dir, jurar per allò que en llatí s’anomenaven ‘coculones’. Només cal fer una visita per les ruïnes de Pompeia perquè veiem que els fal·lus erectes formen part de la part més íntima de les conviccions del món romà i grec. No només com la clau que obre l’educació dels joves a través de la paideia. També com la clau de l’abisme. Els extremistes religiosos sempre l’eviten com els skopsky, ―les blanques colomes, la secta que predica la castració dels seus membres― o els seguidors cristians d’Orígenes que va optar també per l’emasculació. Per castigar al professor Abelard, que havia seduït a la seva alumna Eloïsa, els seus enemics van optar per amputar-li completament l’aparell reproductor, mentre que els exquisits habitants de Florència van apedregar el David de Miquel Àngel perquè exhibia el sexe. Els nombrosos penis de la Capella Sixtina van ser embraguetats per ordre del papa Pau iv ben lluny del testimoni místic de santa austríaca Agnès de Balnnbekin, la qual afirmava que, en combregar, imagina que estava empassant, ni més ni menys que el prepuci sagrat de Jesucrist nostre senyor. ¿Podríem trobar una preocupació més gran que el penis per a grans homes com sant Agustí o Sigmund Freud? La nostra societat medicalitzada ha aconseguit, des de l’aparició de la Viagra la completa instrumentalització del membre viril, un fenomen que pot ser comparat amb la revolució que va suposar la píndola anticonceptiva. ¿Fins on arribarà aquesta fascinant història? ¿Quantes més joies de fantasia i terror tindrà el  tresor que Julieta va descobrir en Romeu durant la seva nit d’amor?

Emès al programa 'Sentits' de Catalunya Informació. El Cànon Galves, 2: