Deute amb els deu llibres que més m'han influït


[Nota] En resposta a una enquesta sobre els deu llibres que més han marcat el meu itinerari intel·lectual, no tinc més remei que reconèixer el meu deute amb: 

1. Una heredera de Barcelona, de Sergio Vila-Sanjuán.
2. El Troiacord, de Miquel de Palol.
3. Goodbye, España, de Mercedes Salisachs.

4. Suite de Gelida, d’Àlex Susanna.
5. Las anécdotas de don Juan Carlos, de Màrius Carol.

6. Quan érem feliços, de Rafael Nadal.

7. Enciclopedia del crepúsculo i Breviario de la aurora, de Rafael Argullol.
8. La luxúria: Els amants de la Tània, de Pilar Rahola.

9. La negritud, de Luis María Anson.
10. Jo confesso, de Jaume Cabré.


A tots ells, afortunadament encara entre nosaltres, moltes gràcies.

7 comentaris:

  • Anònim says:
    22 de gener del 2014, a les 11:50

    O com sobreviure a la lectura.

  • Adriana says:
    23 de gener del 2014, a les 8:30

    Algun dia ens faràs conèixer la llista de debò? Encara que no siguin exactament 10...

  • Jordi Galves says:
    23 de gener del 2014, a les 12:48

    Adriana, aviat en trauré un llibre sencer, un cànon, un cànon Galves, la qual cosa és, en si, poc canònica perquè no sóc canonge.

  • Unknown says:
    23 de gener del 2014, a les 20:37

    Penso que aquesta maliciosa llista ens mostra llibres que indiquen COM NO s'ha d'escriure.

  • Jordi Ainaud says:
    24 de gener del 2014, a les 10:32

    Coi, veient el número 5, no pensava que entre partit i partit de tennis en Rafa pogués escriure. Ah, calla, vols dir que és l'altre Rafa, el que va dirigir tan brillantment El Periódico! Sí, home, el que feia portades amb receptes de cuina (28 de maig de 2008). A El Periódico no es poden queixar: van tenir Nadal després de Franco. I el premi Nadal, el 2010, va anar a can Godó, amb els números 1, 5 i 8 de la teva llista. No m'estranya que, en vista del personal que corria per la casa, alguns en toquessiu el dos: Déu els cria, i el grande de España els ajunta.

  • Jaume says:
    24 de gener del 2014, a les 10:40

    Faries un molt bon canonge, Jordi! ;)

  • Josep Dolade says:
    4 de setembre del 2017, a les 23:11

    Jordi
    Soc en josep dolade l'editor del bompiani on ens varem coneixer.m'agradaria retrobar-te.jo visc a pals.podriem dinar un dia a girona ? Trobo q has millorat molt,et segueixo a l'invent d l'Antich.
    jdolade@gmail
    Ja nomes son 26 dies x la llibertat !!!