Entrevista del 'Diari de Girona' a Jordi Galves


Us reprodueixo l'entrevista feta per Albert Soler ahir al Diari de Girona a propòsit del curs programat a partir del 18 de maig a la Casa de Cultura de Girona (Els 7 Magnífics). I la transcric a continuació.



Un encert del film «Los siete magníficos» va ser el càsting. El teu ha estat a l’alçada del de John Sturges?
Els escriptors contemporanis més bons hi són. M’he deixat de posar-hi, si em fas mala cara, Joan Sales o Joan Salvat-Papasseit, però en podrem parlar si el públic vol. És un curs que no funcionarà sense la reacció dels oients.
En la pel·lícula, els pistolers anaven a salvar un poble que vivia atemorit. De què ens poden salvar els teus set magnífics?
Jo, salvador, de res, dispensi. Els catalans vivim atemorits, això sí, amb la idea que qualsevol element de la cultura anglosaxona o espanyola val més, en el fons, que el que s’ha fet a Catalunya. No és veritat. El català, sobretot si és jove i modern, acostuma a menystenir el pa fet a casa, i després va de hipster o d’alternatiu.
Ja he llegit alguna crítica a les xarxes perquè només hi ha una dona. A veure si et consideraran un misògin literari...
Però si no hi he posat la Isabel Clara Simó, la Maria Antònia Oliver, la Carme Riera, la Maria Mercè Marçal, l’Ada Castells o la Najat el Hachmi precisament per feminisme, per fer-les quedar bé.
Potser esperaven veure a Pilar Rahola entre els set magnífics, que ha guanyat el premi Ramon Llull...
No sé de què em parla. No tinc res a veure amb els premis, ni amb aquesta senyora Rahola a la que no tinc el gust de conèixer literàriament. Si vostè me la recomana la llegiré.
La paritat és una collonada?
La paritat i la discriminació positiva és un dels grans avenços de les societats contemporànies. En el món de la política, per exemple, com que sol estar ple de gent rància, conservadora i sense idees pròpies, s’ha hagut d’imposar per llei. En el món de la literatura la igualtat entre els sexes, en canvi, és total. Seria absurd demanar la paritat, per exemple, en un curs sobre la literatura japonesa de l’any mil perquè.... no hi ha cap escriptor masculí que valgui la pena.
Creus que en general Josep Pla ha estat menys reconegut del que mereix a causa de la seva ideologia?
Reconèixer Josep Pla és com reconèixer el sol que surt al matí o el vent que bufa des del nord i que anomenem tramuntana. Hi ha gent, però, que només viu de nit però si li prova, res a dir-hi. Pla es diu marduix. A veure com continuarà vostè aquesta entrevista després de dir les paraules gironines fetitxes ‘Pla’ i ‘collonada’, vagi alerta.
Quim Monzó ha d’estar satisfet d’estar entre tants morts, o ha de començar a tremolar?
Verdaguer parlava “d’aqueixa veu dels ausents” dit així, ja es veu que la literatura és un diàleg amb morts, amb esperits, amb fantasmes, amb gent no del tot viva o no del tot morta. ¿No s’hi havia fixat?
Hi veig també poca novel·la. És un gènere en crisi?
En llengua catalana jo hi veig poca novel·la. Per compensar, tenim el millor novel·lista d’Europa Occidental, molt millor que els millors i es diu Mercè Rodoreda. Dic que és el millor i no la millor perquè en literatura no hi ha competicions ‘especials’ per a dones com en els Jocs Olímpics. Em sembla que hi poden haver escriptors igual de bons que Rodoreda però no millors.
El segle XXI acaba de començar. Però creus que donarà per un cànon important d’autors catalans?
Si m’he de refiar del que he vist fins ara, si he d’imaginar-me el futur, li diré que continuarem tenint una poesia acceptable, hereva de Casasses i Carner, i parem de comptar. Potser apareixerà algun bon novel·lista, potser. Ara bé, l’esclat de cultura, enginy, intel·ligència i de feina feta de les generacions anteriors a la guerra no es repetirà.
En tractar-se de literatura catalana no inclous autors catalans en castellà. Llengua a banda, n’hi ha que per la qualitat mereixen estar entre els magnífics?
Els que he llegit em sembla que només són importants perquè són catalans que escriuen en castellà. A molts els donen ara premis a Madrid, en ple procés. A mi m’agraden molt algunes novel·les del Javier Cercas però reconec que no és un gran escriptor.
Aquest dia discutia sobre les traduccions al català de llibres en castellà. Què en penses de qui llegeix, per exemple, García Márquez en català?
Jo no sé quin coneixement de l’espanyol tenen algunes persones. La traducció de Tísner de Cent anys de solitud és meravellosa. Jo conec un súbdit britànic que s’estima més llegir el Pickwick en el català de Carner. Hi ha gent per a tot i em sembla que llegir en català és defensar el català. De vegades és que no coneixes res de bo en català i la desesperació és molt fomuda, senyor.




2 comentaris:

  • gloria abras pou says:
    11 de març de 2017 a les 15:28

    Molt interessant. Però no tenim dones prou bones escriptores com per formar part dels 7?. Penso en Olga Xirinacs.
    Si, de debó, no ha llegir Rahola, cregui'm, és del tot prescindible. Dues pàgines i ja deixes els llibres. El primera que va escriure "Aquell estiu color de vent" tenia cert candor. després creu i ratlla.
    Ja buscaré quins altres esriptors ha triat.
    Tinc un conegut que és gallec però llegeix bé en caatalà i en anglès. Auden li agrada més en català.

  • Jordi Ainaud says:
    13 de març de 2017 a les 15:00

    Dos noms femenins més: M. Àngels Anglada i Maria Barbal. Les va perjudicar el fet que les encabissin al mateix sac que Isabel-Clara Simó o Maria de la Pau Janer, però seria profundament injust negar-los el valor literari. Reconec, en canvi, que no sóc devot de Caterina Albert, a diferència d'Enric Casassas. De fet, d'ell, de Casassas, tampoc no en sóc gaire devot.