(Cervantes a Barcelona). La derrota de Don Quixot a la Barceloneta,
gravat de Gustave Doré
Don Quixot i Sancho Panza
finalment fan camí de tornada cap al seu llogarret; la segona part de la
novel·la gairebé ja s’acaba. Cervantes s’adona que ha escrit un llibre
excepcional i encara la redacció del final amb un serè, dilatat, radiant
crepuscle. El cavaller errant està conversant amb don Álvaro Tarfe en un mesón
veí d’aquell “lugar de la Mancha” on tot va començar. Recordem que don Álvaro
es un personatge del Quixot d’Avellaneda, un text pirata que entre la publicació de la primera (1610) i segona part
(1615) va intentar suplantar l’autèntic Quixot de Cervantes. És, per
tant, el moment escollit per denunciar la impostura. El fals personatge enraona
amb l’autèntic don Quixot. És el moment de la veritat. I, a la impensada, don
Quixot, que ha estat derrotat per les armes a Barcelona i obligat a tornar a
casa, fa el cèlebre elogi de la nostra ciutat: “Archivo de la
cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los
valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes
amistades, y en sitio y en belleza, única; y aunque los sucesos que en ella me
han sucedido no son de mucho gusto, sino de mucha pesadumbre, los llevo sin
ella, solo por haberla visto.”
Llegeix-ne més »
.jpg)
