[Crònica] Ja
vam analitzar aquí l’egoista fascinació de Jordi Llovet per la
mentida, del tot incompatible amb l’estudi de la ficció o, si es
vol, de la literatura. L’estudi de l’art se subordina sempre a
qualsevol interès, personalisme i àdhuc idiotisme. Per veure-hi
clar en l’estudi de la literatura cal distingir molt bé l’imperi
—o principi— de la realitat del mite i de la faula, del parer
subjectiu, ben legítim mentre no incompleixi el contracte social que
un determinat ciutadà té en relació als altres ciutadans als quals
s’adreça. Mentre no pretengui manipular els lectors ni burlar-los
amb informacions provadament falses o amb arguments enganyosos de
faiçó malvolent. Mentre no faci passar el bou dels interessos
personals per la bèstia grossa de la crítica literària. Un exemple
recent d’aquesta corrupció professional de Jordi Llovet és
l’article publicat a El País amb el títol Apàtrides.
