Mai no m'hauria imaginat en 1992, quan vaig publicar la meva primera ressenya al diari Avui, que el món literari que conec s'assemblaria tant al film dels Germans Marx, Un dia en les carreres. Parlo dels dies bons, on la viva competitivitat i el nerviosisme poden arribar a ser divertits i sempre s'acaba topant amb la part contractant de la segona part, amb cavalls desbocats, joqueis, cavalcades i muntades, amb metàfora i també sense cap figura retòrica. Dels dies dolents no diré res. També deixo la imatge que presideix el bloc sense identificar ni comentar perquè ¡hi ha tanta gent per entretenir encara! Aquest principi és el que sustenta, de fet, la literatura i el cinema i el més segur és que el desvagament ha dut la navegació errant de qui m'està llegint precisament fins aquí. Aquest bloc és, per tant, una manera de passar l'estona dels uns i de l'altre.
Pel que fa als comentaris crítics que formaran el bloc, s'interessaran preferentment en la literatura però no seran els únics perquè els llibres mai no es llegeixen sols i, tot d'una, ens ensenyen a mirar amb ganes una cosa que no coneixíem o no valoràvem prou. Aquest no és un començament dels començaments, què més voldria, sinó un punt i seguit de moltes altres coses que venien abans i que ja aniran sortint si molt convé. S'ha de dir que m'aixoplugo sota algunes consideracions del Poloni d'Edmund Wilson, sobretot quan diu que:
"L'escriptor no pot esperar justificadament cap crítica seriosa dels recensors i, de fet, malgasta l'energia i els nervis quan s'entusiasma o s'indigna per qualsevol cosa que es pugui escriure sobre els seus llibres.
Les ressenyes poden tenir cert interès per a l'autor si sap com llegir-les; però no serà capaç d'esbrinar-hi gaire res sobre el valor de la seva obra. Si el vol saber haurà de dependre d'altres fonts, com ara els comentaris que es fan en converses informals i els indicis del seu efecte en altres escriptors (això no obstant, tenint sempre ben present que, potser, en tota la seva vida, mai s'arribi a valorar la veritable excel·lència o la mala qualitat del que ha escrit), una incertesa per a la que sempre hem d'estar preparats. Mentrestant, l'escriptor ha de llegir les ressenyes que li han fet no com un veredicte d'un Tribunal Suprem de crítics, sino com un seguit d'opinions fetes per persones amb diferents graus d'intel·ligència que, per casualitat, han tingut alguna mena de contacte amb el seu llibre. Veient-ho des d'aquest punt de vista, se'n pot aprendre alguna cosa, encara que sigui de manera escadussera."
Si al Tirant hi surt "carrera" entenc que no posis "cursa", ho entenc tractant-se d'un medievalista... El que no entenc és aquest "en": per què "un dia en les carreres" i no "un dia a les carreres"? Jo ho diria de la segona manera, i em penso que no sóc original. "Un dia en les carreres" entenc que vol dir un dia en la vida de les carreres, cosa força incomprensible, almenys per a mi.
Sigui com sigui, gràcies per obrir blog. Ja tocava!
Benvingut a l'univers de les plaguetes!
Ho he sabut ara, per l'atzar que no existeix a l'atzar i m'ha alegrat molt.
La citació de l'Wilson una joia.
La copiaré cent vegades.
Salut!
Biel MA
L'ús d'"en" i d'"a" sempre és engayós però no és un parany tan dur. La llengua oral barcelonina (no en altres parlars catalans) prefereix "a", això és indiscutible. Però el color de llengua literària de la preposició "en", d'artifici si es vol, és irresistible i adient. Mireu-vos el blog del mestre Oliva (http://www.salvador-oliva.com/2008/08/preposicions-en-catal-usos-d-i-en.html).
Benvolgut Jordi, diria que l'enllaç que poses justament et desmenteix, perquè "Passar un dia EN les curses" és tan estrany com "Va posar la roba EN l’armari", que el doctor Oliva, amb bon criteri al meu modest entendre, fa precedir d'un asterisc que indica que és agramatical.
Penjaràs aquí les crítiques de la Vanguardia? Seria un gran descans no haver d'anar a can Godó per llegir-te!
(Tinc al costat algú que em diu que posi per "gaudir-te", però com que sóc tímid no goso dir tant.)
Per a l'anònim que em gaudeix:
No sé si llegim les coses igual però et dono alguns exemples trets de la xarxa: "un dia en la vida d'un nen", "un dia en la vida dels ibers", "un dia en la meva vida", "un dia en la vida de l'àvia", "un dia en Mongòlia".
A part tenim el text de la Rodoreda "un dia en la vida d'un home". Crec que les dues formes poden ser possibles en la llengua real.
Pel que fa a les ressenyes, ho estic pensant de fer, i potser sí però en català. I també hi diré coses que no dic a les ressenyes precisament perquè aquí sóc a casa meva i a un diari tens un espai molt condicionat. Agrairia que les persones s'identifiquin, però com diria Xècspir passat per Sagarra "al vostre gust"
Tots els exemples els trobo perfectes, menys el de Mongòlia, que és un nom de lloc, just com "les carreres", que és com dir "a l'hipòdrom". O és així o m'erro molt.
En català i més llargues. Excel·lent notícia!
Encara esperem la primera crítica!