[Clàssic. Jaume Pòrtulas. Introducció a la "Ilíada". Homer, entre l'història i la llegenda. Fundació Bernat Metge. Editorial Alpha, 2008. 577 pàgines. 36 i 42 euros]
Si en els temps benemèrits en què Francesc Cambó va fundar la Bernat Metge el gran repte va ser europeïtzar i il·lustrar culturalment la Catalunya renascuda a través de les traduccions dels clàssics grecs i llatins, avui els camins són d'altres però els principis continuen essent els mateixos. El catalanisme no té ni dignitat ni futur aïllat en allò ètnic i abstrús, en el bàrbar, sinó en l'aprofundiment del civilitzat, en el clàssic, en la cultura, que és en el que Catalunya és i pot continuar essent algú en el context internacional. El futur només pot abordar-se amb plena consciència del passat que no és només el de la nació medieval catalana, també hi ha el concurs de l'àmbit mediterrani, el territori de la cultura grega i de la seva successora romana, imperial i després cristiana. Llegir els clàssics del món antic és un dels camins encara vàlids del catalanisme del segle passat però avui han canviat les formes. En aquest sentit, s'ha d'assenyalar que la Bernat Metge ha obrat una altra petita i significativa revolució cultural. Publica per primera vegada en la seva història un volum que no és una traducció sinó un estudi, de fet és un pròleg a l'esperadísima traducció de la Ilíada de Montserrat Ros -després del fiasco de la de Manuel Balasch i del seu nebot que fa temps vaig denunciar-.
Per aquest motiu el nom de l'autor no figura a la portada del llibre. Humilment, aquest gran hel·lenista i sapientísim filòleg que és Jaume Pòrtulas, ha aconseguit escriure succintament tot el que hem de saber d'Homer i la Ilíada, de les últimes investigacions i de les tradicionals i ja conegudes dels especialistes i, a més, s'ha conformat amb el paper de prologuista, de mer introductor al meravellós text que ens parla dels extraordinaris herois de la guerra de Troia.
Pòrtulas ha emulat Carles Riba en la tenacitat i el seu treball no és menys important ni transcendental que el del traductor de l'Odissea al català. Avui, bé o malament, tenim la major part, l'essencial, dels clàssics grecs i romans traduïts a la nostra llengua, aquesta feina ja està pràcticament enllestida, fins i tot podem disposar d'aquestes traduccions als quioscs i els reptes a començaments del segle XXI són ben d'altres.
Perque ¿quin servei ens pot fer tenir rigorosament i elegantment traduïts Èsquil, Plató o Píndar si no entenem gairebé res del que ens diuen, si no fem l'esforç d'aprendre i de valorar el món fascinador que amagen les seves pàgines? Per comprendre va ser un títol i un lema de Riba. El nou repte, en la nostra cultura com en les altres d'Occident, després de les bones edicions de textos és explicar els clàssics de manera contemporània, que esdevinguin útils, necessaris per anar endavant. O els vinculem amb el nostre món o només seran polsoses figures de guix.
¿Va existir realment Homer? ¿Va descobrir Heinrich Schliemann l'autèntica ciutat de Troia? ¿Per què Riba va traduir dues vegades l'Odissea i no va traduir la Ilíada? ¿Què hi veia Plató en el vincle entre Aquil·les i Patrocle? ¿Quina importància cultural tenen les llegendes sobre Homer? Aquestes qüestions com tantes d'altres, tradicionals en l'estudi de la Ilíada trobarà aquí el lector, explicades amb encert i sense complicacions innecessàries.
Però que moderna se'ns desvetlla aquesta aproximació quan veiem en un lloc assenyalat que se'ns parla del conflicte d'Aquil·les, cada vegada més semblant al d'Ulisses en la seva complexitat humana; a l'heroi dels peus lleugers subvertint a través del llenguatge la cosmovisió heroica de la guerra. Amb la llengua cerimoniosa de l'epopeia, construïda per exaltar l'heroisme, Aquil·les convoca "el fantasma de la ruïna d'aquest mateix heroisme, de la seva subversió." Em va agradar molt, malgrat alguns clamorosos errors històrics, l'adaptació cinematogràfica que va encarnar Brad Pitt. Però Pòrtulas m'ha explicat millor que ningú per què m'agrada tant aquesta història d'heroisme, valentia, amor i orgull. Tot és poc per poder anar rere aquest escriptor o escriptors que encara avui anomenem Homer. Mestre de la veritat completa, constructor de la literatura més bella, cantor de la glòria dels semidéus.
(Publicat a La Vanguardia el 18 de febrer del 2009. Traduït i amb esmenes)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada