Viking metal

[Èpica. Baladas épicas feroesas. Antología bilingüe con CD. Introducció i traducció del feroès de Mariano González Campo. Miraguano Edicions- The Faroe University Press, 2008. 350 pàgines. 22,90 euros]

A la meitat del camí de les naus entre la costa occidental de Noruega i d'Islàndia, o entre l'illa i les ribes d'Escòcia i d'Irlanda, hi ha les Feroe, alhora molt aïllades i molt comunicades, tan particulars que ens ofereixen una literatura d'interès universal, antics mites lluents i nous. Són en el camí que van fer a finals del segle IX els noruecs que fugien d'Harald dels Bells Cabells cap a Islàndia, i encara més enllà, Groenlàndia, i fins i tot a la terra de les vinyes, Vinland, a Amèrica. Són els víkings dalt dels cavalls o a la panxa dels drakars, sempre en moviment, incansables. Els relats orals travessen el temps sense haver-se aturat mai, fins avui. És la seva llei, la dinàmica que els fa vius perquè són ritual, joc i cançó del vell amb l'infant que heretarà el seu anell, del fill amb el pare, de l'àvia que ensenya a trenar els cabells a les menudes. Encadenadament. Viuen en la memòria servada pels homes abans que en els llibres, aquesta invenció recent que potser no sobreviurà a l'eternitat de la literatura. Com deia Borges, era cosa de cavallers ser pirata, ser víking, i ens agraden molt aquestes històries d'homes sanguinaris, com en Stevenson, Cervantes, John Ford.

En les Feroe no només s'ha mantingut una llengua pròpia, escandinava, relacionada amb l'antic norn de les Orcades i Shetland i emparentada amb el noruec i l'islandès; també han fet de la narrativa oral víkinga una de les essències, un dels seus distintius culturals, davant la potent cultura danesa o anglosaxona. Les històries es reciten en forma de balades mentre es desenrotlla un ball circular, que no pot ser atribuït al turisme, i que arriba fins al grup feroès Týr de viking metal. Són antics testimonis heroics (de vegades especialment antics o rars) de la història de Sjúrður (el de la Völsunga saga que arriba fins a Wagner i esdevé Sigfrid), la cançó de Lokki, les balades de Sniálvur, Sigmundur i fins i tot les històries de Rotllà i Carlemany o la cançó de Tristany. Vegin una mostra:

Sjúrðr gongur at stiðjanum,
Høggur allvæl fast,
Hvørki mátti rokka, ei støkka,
So var svørðið hart.

(Sjúrður va a l'enclusa,
colpeja molt durament,
No va poder esquerdar-se ni trencar-se,
l'espasa era molt resistent).

(Publicat a La Vanguardia el 29 d'octubre del 2008. Traduït i amb esmenes)