La lluita per la vida

Baltasar Porcel i Francisco Umbral en una fotografia de 1972

[Antologia] Baltasar Porcel. El cel i la terra segons Baltasar Porcel/ El cielo y la tierra según Baltasar Porcel. Traduccions castellanes de Josep Sarret, Raimon Artís i Felip Tobar. Ediciones Destino, 300 pàgines. 20 euros

Fascinador, intuïtiu, lluitador, resistent, fabulador, polèmic tothora, entusiasta, Baltasar Porcel (1937-2009) és on sempre va voler ser, fora de l'abast de la casualitat i de la contingència, d'aplaudiments i controvèrsies, sol amb ell sol, inabastable amb una obra literària de milers de pàgines, sol, ben sol davant de la posteritat, davant del judici imprevisible de la història literària. Escriptor de verbs i no pas de substantius, de dinàmiques i no d'idees ni de realitats travades, d'energies que mouen i transformen el món perquè no només pertanyen al món sinó que són el món. Porcel va ser un perfecte exemplar de l'home fet tot sol, del principi venjatiu en contra de la fatalitat que s’inspira en El comte de Montecristo, un dels seus llibres de referència. ¿No tenim prou perspectiva i sensibilitat per comprendre'l? L'èxit popular de Porcel s'ha pogut envejar, reconegut per la crítica i afavorit amb la prístina distinció del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Sense oblidar la seva transcendencia pública i la seva influència política com a columnista, del tot indiscutibles, és just que aquesta antologia no es limiti al literari. Encertadament els responsables del volum, Emili Rosales i el seu fill, Alexandre Porcel, s'han proveït també de deu dels seus millors articles publicats a La Vanguardia. Segons l'opinió de Lluís Foix en el pròleg al volum tercer de les seves Obres Completes, Porcel va crear "un estil inconfusible i propi". Les seves conviccions polítiques, inequívocament democràtiques, van ser sempre contràries a tot tipus de dictadures, ja fossin de dretes o d'esquerres. En efecte, el gran mallorquí va criticar "de manera sistemàtica i exacta el comunisme en totes les seves formes, sense considerar-lo mai millor, ni en teoria, que qualsevol pinochetisme. " Porcel o el culte a la llibertat.
Una llibertat que s'insubordina, si molt convé, contra la gramàtica i tot, fins i tot contra certes convencions de literatura i de la lògica. La seva és una obra intuïtiva i destra que neix de la passió i busca la professió, la utilitat pública lluny de qualsevol preciosisme. El missatge abans que res. És curiós que Porcel no hagi estat definit (quan ho és amb total claredat) d'escriptor engagé. Que el seu engagement no sigui marxista no el priva d'aquest merescut títol com a autor compromès amb la política, fidel a la seva pròpia idea de l'anarquisme, que certament pot esdevenir liberal-conservadora en la seva repulsió als dogmes i a la idea d'un estat. Com passa amb Umbral o fins i tot Valle-Inclán, la seva és una literatura profundament espanyola, que va ideològicament de l'idealisme, ja sigui socialista o carlí, cap al liberalisme parlamentari.
El referent de Porcel no és Villalonga ni Pla: és Camilo José Cela, de qui va ser col·laborador i negre, i més genèricament, el tremendisme espanyol. Ho confirma aquesta perla negra inèdita i avui recuperada, Els gegants, el capítol inicial d'una novel·la històrica mai no continuada, centrada en Joanot Colom, l'heroi de la revolta mallorquina contra l'emperador Carles Quint. Ens submergim un cop més en el magma del estil Porcel més pur, en la seva obsessió pel poder, per la construcció del propi destí, per l'ànsia cega de llibertat, per l'ambició al gegantisme com a ideal únic i vanal. El to cru el combina amb un lirisme clàssic contraapuntat de llengua popular, grollera i realista. La violència omnipresent, les situacions truculents, grotesques, el dramatisme ferotge, el barroquisme exuberant del llenguatge. A Porcel li agraden les situacions tràgiques, de dolors profunds, d'aquest patetisme cruel que singularitza la gran tradició espanyola del Siglo de Oro davant el Grand Siècle o del teatre isabelí a Anglaterra. Ja sigui el captiveri dels soldats de Napoleó, les ràtzies sarraïnes o els negocis immobiliaris en la Catalunya del XXI de les seves celebrades novel·les, a tothora trobem la crònica de La lucha por la vida. Una novel·la tremendista de Baroja, prologada, vés per on, per Porcel a finals dels seixanta.

(Publicat a La Vanguardia el 2 de desembre del 2009. Traduït i amb esmenes)