I. La revolta de Tunísia (Diumenge, 9 de gener)




El futur buit

Primer va ser un nano que s'immola a Tunis com un bonze. Després han vingut els altres, els dos morts a Algèria des del divendres –tres, segons fonts no oficials– i els centenars de ferits i de detinguts en els enfrontaments entre la policia i la joventut que protesta per l'augment desmesurat del preu dels aliments. Ahir a la nit es respirava una calma tibant als carrers del centre històric de Tunis i, també, una opinió clara i unànime. Tant és que siguin tunisians de la ciutat o de províncies. O que siguin turistes. Cal aprofitar com sigui el temps plàcid del cap de setmana i mostrar-se indolent. De vegades és una indolència real, però acostuma a ser molt premeditada, un automatisme. Semblant a l'automatisme de les armes automàtiques que duen tots els policies que omplen com dos ous el parell d'autobusos que han aturat prop del Bab el Bahr, el Portal de Mar, a un tret de pedra de la tomba del nostre Anselm Turmeda, a la medina.
“N'estem farts, ben farts. I tot això no ha fet res més que començar”, afirma Abdelaziz, un jove algerià que torna demà al matí al seu país. “No, no hi posis el meu nom, digues que em dic Abdelaziz”, el nom de pila del president algerià Buteflika, em diu entre riallades. Aquest no és, per descomptat, ni un conflicte religiós, ni nacionalista ni gens que s'hi assembli. Té, ben al contrari, la lògica, la duresa i l'humor de la joventut. És la ràbia de la joventut la que es desferma contra el poder establert. El jove que m'acompanya té amb prou feines vint-i-cinc anys. “No és estrany que els joves hàgim acabat a hòsties amb la policia. Fins i tot hi ha nens, molts nens, que participen en aquesta revolta: són els nostres germans petits. La majoria ni tan sols saben el que vol dir l'encariment de la vida o altres tecnicismes, l'única cosa que saben és que n'estem farts de no tenir futur, que facin amb nosaltres el que els doni la gana”. Li pregunto si té estudis. “No, no serveixen per res. Molts dels meus amics tenen estudis, n'hi ha que són metges, advocats i són el mateix que jo: muristes”. ¿Muristes? “Sí, home, els que ens passem el dia recolzats a la paret, aguantant el mur. Muristes. Estudiïs o no estudiïs és el mateix, no hi ha feina. Tampoc no pots marxar fora del teu país, a treballar a alguna altra banda perquè tampoc no et volen. ¿Com podem viure sense treballar? Vas a un restaurant i només hi ha vells amb noies joves, perquè només són els vells els que tenen calés. Ells van fer la guerra d'independència contra els francesos i no sé quantes coses més. O estan jubilats o tenen feina, mentre que nosaltres no tenim res”. Gairebé el 75% de la població del Magrib són joves que tenen menys de trenta anys.
“Demà me'n torno a la meva ciutat, a Algèria. Allà fins i tot han utilitzat fusells d'aire comprimit contra la policia”. Pregunto el perquè. “Els policies no només són corruptes, són intocables, són impunes, fan el que els dóna la gana, i només ajuden els poderosos. El conflicte va començar perquè van duplicar el preu de l'oli i del sucre. I perquè al barri Bab l'Oued d'Alger la policia es va enfrontar amb els venedors il·legals, els que venen al carrer, perquè no tenien llicència. És curiós que, en un país on tothom es passa la llei per l'arc de triomf i la corrupció no té límits, hagin de ser els pobres que venen al carrer qui pagui els plats trencats”. Abdelaziz ho té clar. “Ara diuen que anul·laran la pujada dels preus i que ens trobaran feina. A Algèria o a Tunísia és el mateix. Moltes paraules boniques. Ens acusen, als joves, de ser violents i que alguns han robat televisors o d'altres coses. ¿Quin futur ens queda si no hi ha feina i tots sabem que no n'hi haurà? Doncs fer el kamikaze. Els vells fan la vida dels joves, en treuen el suc, mentre que nosaltres fem la vida dels vells. Ens preparem, d'una manera o d'una altra, a morir”.

Cremen els cotxes, com a França

"Hem tingut molts enfrontaments amb la policia. Han cremat el Banc Nacional i els jutjats. Jo no hi era, en el merder, però m'haguria agradat ser-hi. Tot plegat no va, no funciona, cal començar de nou. Fora els diners, per això van cremar el banc. I fora els jutjats. No ens serveixen per res. Aquí no hi ha justícia”, afirma en conversa telefònica Abdel, un jove de la ciutat algeriana de Bejaïa (l'antiga Bugia). Una altra jove, Aldja, em diu des d'Alger: “Han saquejat les botigues, les d'electrodomèstics i les de roba, i han començat a cremar cotxes, com a França. És curiós que mentre el Govern parla de diàleg i demana calma, algunes persones grans no només no critiquen els joves sinó que els aplaudeixen perquè la corrupció política és insostenible. No crec ni una sola de les paraules que diuen sobre aquestes reformes que volen fer”. Hackim, també d'Alger, sentencia: “No hi ha feina ni manera d'aconseguir diners si no és fent alguna cosa il·legal”.



(Publicat a La Vanguardia el 9 de gener del 2011)

http://edicionimpresa.lavanguardia.es/premium/epaper/20110109/54098967700.html

http://www.courrierinternational.com/article/2011/01/13/avec-ceux-qui-ont-ete-prives-d-avenir