III. La revolta de Tunísia (Dimarts, 11 de gener)

El president Ben Ali qualifica la revolta de “terrorisme imperdonable”

Tunísia tanca indefinidament totes les escoles i universitats

La intifada continua cremant Tunísia i el règim continua mirant-se el llombrígol més d'agent de police: satura la televisió de partits de futbol, de reportatges del conflicte àrab-israelià i de promeses d'un futur on no hi faltarà la feina.

L'oposició va elevar ahir la xifra de víctimes mortals a trenta-cinc (el Govern només n'admet catorze). L'epicentre dels xocs amb la policia és el centre-oest del país, les ciutats de Sidi Buzid, Kasserine i Thala, i ahir s'estenia més a l'est, a Jebiniana, prop de Sfax, en la costa més turística del país. A Tunis, una manifestació convocada a través de Facebook va acabar ahir en càrrega policial i amb el primer mort que fa la revolta a la metròpoli.

El caràcter generacional d'aquesta rebel·lió, que no entén ni de partits polítics ni de religió, va ser implícitament reconeguda pel règim del president Ben Alí quan va decretar ahir, “fins a nova ordre”, el tancament de tot el sistema educatiu, des de la primària fins a la universitat. El clima a Tunis és de bloqueig complet i de calma. O de por. La policia és visible als principals carrers i els seus uniformes habituals, anacrònics, com de domadors de circ, han estat substituïts per moderns i negres cascs antidisturbis, escuts transparents, lluents porres i armes de foc d'última generació. Totes les comunicacions per terra romanen interrompudes amb la zona fronterera d'Algèria. L'ambaixada espanyola a Tunísia recomana no viatjar, sota cap concepte, a aquest territori mentre que la televisió tunisiana té especial interès pel sofriment del poble palestí i per les últimes gestes del futbol local, que són les úniques consignes que es poden cridar en públic. El futbol tot ho tapa mentre que els periòdics oficials (que ho són tots) es desviuen per explicar en francès i àrab, amb tota mena de detalls els vastos projectes de reforma i millora que, sobtadament, ha decidit impulsar el president Ben Alí.

En el poder des que va obligar el vell pare de la independència, Habib Burguiba, a abandonar la presidència per beneficiar-se-la, Zin el Abidin Ben Alí es va mostrar ahir en un to extremadament dur en un missatge emès per televisió des de la seva residència oficial. Ben Alí no va dubtar a qualificar les protestes dels joves que s'enfronten des de mitjan desembre a la policia d' “actes terroristes imperdonables realitzats per delinqüents emmascarats” que aprofiten la protecció i la impunitat de la nit, tot manipulant “els nostres nois”. Mentre una mà es mostrava amenaçadora, amb l'altra, comprensiu, es comprometia a crear 300.000 llocs de treball fins a 2012 per a joves amb títols universitaris, sense incloure en aquesta xifra els cinquanta mil que, durant els primers moments de les protestes, ja havia decidit introduir al mercat laboral tunisià.

“No em crec res del que ha dit Ben Alí. Només sé que continuarà la mà dura”. La noia que em parla es diu Nabilà, ja ha passat els trenta anys i és llicenciada en informàtica. Amb un francès impecable, ven sabates amb el seu pare, en una asfixiant cofurna on és molt difícil trobar la sabata esquerra quan decideixes que t'agrada la dreta. “El que està passant, aquestes morts de nois... No tenen consciència”. Nabilà mira en totes direccions mentre parlem, el gest greu, les celles arrufades, amb la por que, en qualsevol moment aparegui un policia de la secreta. “No passis ànsia, els conec bé. Vaig treballar a la duana un cert temps. Però ho vaig deixar perquè guanyava més venent sabates que treballant per a l'Estat. Ara tot això s'ha acabat. Ara no hi ha gairebé ningú que tregui més d'una micona per menjar i poca cosa més”. “No treballem per guanyar-nos la vida –conclou–. Només treballem per omplir el temps”.

Webs evaporats


Després d'intimidar el popular cantant de rap le Général, el poder tunisià ha clavat mà a internet. El web de l'opositor Partit Democràtic Progressista era ahir fora de servei, de la mateixa manera que ho eren la majoria de les pàgines contràries a Ben Alí. Com a protesta, diversos pirates informàtics han atacat els webs de diferents organismes públics.


(Publicat a La Vanguardia l'11 de gener del 2011)