“Ens prenen per beneits”
El poder absolut no ho pot tot quan frega el ridícul completament. Mentre el món occidental, en el que s'empara el règim de Ben Alí, no entén la democràcia sense la llibertat de premsa i d'informació, el poder a Tunísia està ancorat en el passat més tronat, completament desconnectat de la desbordant realitat que representen els joves kamikazes que el desafien sense parar. El president, general Ben Alí, continua omnipresent a tot arreu, com si fos Déu. No només en les desenes de milers d'imatges que poblen els carrers de la capital, també en la televisió, la ràdio, els mitjans de comunicació escrits. En gairebé totes les fotografies de la premsa oficial podem veure el general Ben Alí, que –no cal oblidar– és una mena de Putin del Magrib. Partidari convençut de la mà dura, abans d'enderrocar el president Habib Burguiba,va ser el responsable de la seguretat de l'Estat, el millor especialista en repressió. Tot i que el món ha canviat completament, els seus mètodes contiuen essent els clàssics, tan brutals com insostenibles. Fins i tot ridículs.
És ridícul que fa dos dies La Presse de Tunisie, el principal rotatiu del país, repetís el mateix titular en portada, paraula per paraula, que Le Renouveau, l'òrgan oficial del Reagrupament Constitucional i Democràtic, el partit de Ben Alí: “Adhesió i suport a les polítiques de reforma global i de concòrdia nacional”.L'un dels articles és idèntic a l'altre i la foto dels dos diaris és la mateixa: el primer ministre Mohamed Buchiha conversa amb Ben Alí en la residència presidencial. Per augmentar el desconcert, la mateixa publicitat en portada de l'any internacional de la Joventut 2010-2011 que se celebra a Tunísia sota el lema “És el nostre any, és la nostra veu”. L'endemà, La Presse de Tunisie ja no fa servir subtileses i anuncia que Ben Alí ha animat la banca perquè inverteixi per crear molts llocs de treball per a joves. En pàgines interiors hi ha una foto que mostra el jove Ben Alí aplaudit per altres joves i el titular: “Diàleg permanent i directe amb els joves”, que s'acompanya d'un espontani lema ciutadà: “Ben Alí, amb vostè, caminem amb la cara ben alta. Ben Alí, és amb vostè que volem continuar construint la Tunísia actual i la del futur”. El diari és ple a vessar d'informacions sobre tantes i tantes coses bones i felices que esperen als joves amb les reformes econòmiques que Ben Alí ha decidit abordar de sobte.“El pitjor és que ens prenen per beneits; la solució és que ens deixin marxar a Europa”, diu Tareq, un jove opositor amb qui parlo en un cafè de Tunis. El seu company riu i l'esmena: “Potser podrem enderrocar Ben Alí però mai no aconseguirem obrir les fronteres d'Europa”. “Bé –contesta–,doncs... a la merda tot!
(Publicat a La Vanguardia el 12 de gener del 2011)
(Publicat a La Vanguardia el 12 de gener del 2011)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada