“De debò, que no passa res”
Ahir els núvols van alliberar la seva càrrega sobre la costa turística de l'est de Tunísia. Sussa, una barreja de Lloret i de Peníscola, va clarejar encostipada; les imponents muralles de la medina medieval, d'un color ocre molt pàl·lid; i la llimada pedra que recobreix els carrers antics, és particularment relliscosa per a tota mena de peus. Especialment, per al peu europeu, les bambes ianquis o els pesats sabatots dels jubilats russos.
–Papa, ¿què t'agrada més, el camell o la tortuga?
Per descomptat que és el marit, no son pare, i la pregunta no obté resposta.
–La veritat, no sé si haig de comprar el camell o la tortuga– diu la senyora francesa parlant sola mentre el president d'aquest país està aculat en el seu palau de Cartago. A Sussa no hi ha un sol policia als carrers. Com que plou, els turistes no prenen el confortable sol africà de gener i s'han tancat en uns magatzems de souvenirs. S'anomena Soula Shopping , your holiday shopping place.
–No, no passa res, estem comprat moltes coses, tranquil·la. De debò, que no passa res. Ja veuràs què mono, m'he comprat un vel àrab preciós, turquesa– diu una altra francesa pel mòbil–... i una gel·laba –afegeix–. La senyora parla amb el telèfon en una mà i amb una cistella en l'altra, on va posant petits objectes, un cendrer amb motius àrabs, un clauer amb un alacrà tancat en fals ambre, l'escultura d'un rei Neptú que esperona dos cavallets de mar, un plat de ceràmica de colors, unes babutxes vermelles, un moneder de cuir brillant,unes arracades aparatoses i un mocador amb lluentons.
Al seu costat, un turista rus intenta fer lloc en el cotxet del seu fill que ara va omplint de souvenirs. El vailet s'entreté amb l'escala mecànica, i vigila qui puja i qui baixa, mira les armes morunes de l'establiment i demana que li comprin alguna cosa, el que sigui, una espasa, una simitarra, un pistolot, alguna cosa per controlar aquesta frontera imaginària en l'escala automàtica. Al seu costat hi ha els jocs d'escacs. Les ambientacions són diverses. Enlloc de blanques i negres pots escollir un enfrontament egipci: Un faraó contra un altre faraó. Si s'opta, en canvi, per l'Edat Mitjana tenim Ricard Cor de Lleó contra Saladí.
–Papa, compro el camell o la tortuga? –insisteix la senyora.
Quan per fi deixa de ploure el sol ja declina per les muntanyes, per Kasserine, en l'epicentre d'aquesta revolta i per on el 14 de febrer de 1943 les divisions 10a. i 21a. Panzer van entrar en l'Algèria aliada i van posar en dubte, per uns moments, la derrota de l'Afrika Korps. Els alemanys d'avui s'apleguen en les terrasses de les gelateries, miren els menús dels restaurants i es dediquen a una administració contemplativa de les seves vacances bastant insòlita. A Sussa, com a totes les ciutats d'aquesta costa, no hi ha noies per veure però sí que hi ha molt de peix per descarregar, escombraries en gairebé totes bandes i una malenconia especial. Els turistes han abandonat avui la ciutat vella perquè gairebé totes les botigues han tancat per la intifada i, no sabent què fer, miren l'horitzó, s'entretenen comptant les ones del mar, escodrinyen els curiosos souvenirs que han acabat comprant i, de vegades, només de vegades, es queden mirant, pensatius, els vells àrabs que també són aquí, per passar l'estona, amb una altra manera de vestir, és clar, amb un altre aspecte, és clar, però idèntica quietud.
Fora de servei fins que arribi l'estiu hi ha ni més ni menys que sis vaixells pirates de gran tonatge ancorats en el port. Buits. Vaixells pirates segons el model del Carib, amb gran luxe de decoració que anuncien, per a quan faci bo “Natació, pesca, amanida amb peix, escalopa, pa. Possibilitat de veure els dofins. Espectacles. Dansa oriental. Folklore”.
En la sorra de la platja s'aixeca solitària una cabana estil de la Polinèsia. A la teulada les banderes que van posar l'estiu passat, l'alemanya, la francesa, la britànica, l'holandesa. Fetes esquinçalls.
Quan per fi deixa de ploure el sol ja declina per les muntanyes, per Kasserine, en l'epicentre d'aquesta revolta i per on el 14 de febrer de 1943 les divisions 10a. i 21a. Panzer van entrar en l'Algèria aliada i van posar en dubte, per uns moments, la derrota de l'Afrika Korps. Els alemanys d'avui s'apleguen en les terrasses de les gelateries, miren els menús dels restaurants i es dediquen a una administració contemplativa de les seves vacances bastant insòlita. A Sussa, com a totes les ciutats d'aquesta costa, no hi ha noies per veure però sí que hi ha molt de peix per descarregar, escombraries en gairebé totes bandes i una malenconia especial. Els turistes han abandonat avui la ciutat vella perquè gairebé totes les botigues han tancat per la intifada i, no sabent què fer, miren l'horitzó, s'entretenen comptant les ones del mar, escodrinyen els curiosos souvenirs que han acabat comprant i, de vegades, només de vegades, es queden mirant, pensatius, els vells àrabs que també són aquí, per passar l'estona, amb una altra manera de vestir, és clar, amb un altre aspecte, és clar, però idèntica quietud.
Fora de servei fins que arribi l'estiu hi ha ni més ni menys que sis vaixells pirates de gran tonatge ancorats en el port. Buits. Vaixells pirates segons el model del Carib, amb gran luxe de decoració que anuncien, per a quan faci bo “Natació, pesca, amanida amb peix, escalopa, pa. Possibilitat de veure els dofins. Espectacles. Dansa oriental. Folklore”.
En la sorra de la platja s'aixeca solitària una cabana estil de la Polinèsia. A la teulada les banderes que van posar l'estiu passat, l'alemanya, la francesa, la britànica, l'holandesa. Fetes esquinçalls.
(Publicat a La Vanguardia el 13 de gener del 2011)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada