He somniat amb Puigtobella

[Crònica] Un dia, estant jo en una alqueria que ni és meva, ni es diu Xilvella, ni és en l’horta de València, i dormint en el meu llit a mi vingué en visió un prohom que té el nom de Bernat Puigtobella, barbat i vestit de blanc, que ja coneixia d’abans, i em va dir: Galves, aixeca’t, que tens un e-mail per a tu. Com que aquella situació em recordava, vagament, alguna cosa que havia llegit, m’alcí, em lleví i encenguí l’ordinador. La nit era fosca i freda però una bona nova m’esperava desencriptada en un electrònic missatge. En efecte, Bernat Puigtobella, en persona, vull dir en persona virtual, vull dir, des del seu correu personal de quefe del nou digital de cultura, Núvol, em feia saber:

“De Puigtobella a Galves (29 de gener):

Hola Jordi, Des de fa unes setmanes hem arrencat un digital de cultura, Núvol. No sé si t'ha arribat d'alguna banda. Bona part del que publiquem ho recollim de bloguers que després vinculem i així entre tots guanyem tràfic i donem visibilitat a continguts interessants. He anat seguint el teu blog i he pensat que potser podríem col.laborar. En fi, no t'atabalo més. Si et vaga d'entrar-hi podem parlar-ne.

Salut,

Bernat”

Com que tinc son li contesto que sí però que:

De Galves a Puigtobella (29 de gener):

 “No crec que la meva feina insignificant pugui tenir gaire interès però si vols establir algun enllaç t'estaré molt agraït”

És aleshores quan el temps es transforma i en la meva vetlla o somni, o entreson en el que vivia rebo una altra visita, dormint el meu llit. A mi vingué en visió un prohom que té el mom de Bernat Puigtobella, barbat i vestit de blanc, que ja coneixia d’abans, i em va dir: Galves, aixeca’t, que tens un e-mail per a tu...

Vàlens. Ara us ho faré curt: que sí, que entesos i que endavant. Del que es tracta és que el seu bloc tingui continguts i jo tingui més visites de les que ja tinc. ¿Una mitjana de quatre mil visites al mes són poques o moltes visites? Ni folla. Em proposa un troc. Troc & Roll ¿Per què no? Col·laborar, dialogar. Com que Núvol és un digital pagat, en part, per la cosa pública i Un dia en les carreres no té preu en euros, penso que és millor que si hi ha un text meu quedi interromput perquè el lector no es quedi només amb el començament del meu text a Núvol i que continuï llegint-lo en Un dia en les carreres. Així tothom té lectors. Treballar de franc sí, naturalment, excel·lència, il·lustríssima, i tant, sí, que sí i recontraquesí però només quan em ve de gust.

És aleshores quan arriba el desenllaç de l’electrònic somni. Puigtobella em proposa reproduir un text meu sobre Enric Casasses 

(http://undiaenlescarreres.blogspot.com.es/2011/12/sense-son.html), li dic que sí i que el meu text s’ha de reproduir retallat, acabat ex abrupto, de manera brusca. Em diu terrorista, com si ell fos el conseller Puig: 

De Puigtobella a Galves (5 d’abril):

“... M'he mirat el teu blog. M'ha costat trobar un article que no fos directament terrorista, però em sembla que n'he trobat algun. M'agradaria penjar la ressenya del Casasses. Les fotos que hi tens són molt bones, són teves també?...”

De Puigtobella a Galves (6 d’abril):

“…Et proposaria reproduir la ressenya des del principi fins al final del paràgraf que acaba dient ‘Sabem menys encara del que abans se'n sabia.’ Ho publicaria dimecres-dijous que és el dia que tenim placa a Vilaweb i ens entra una mitjana de mil visites aquell dia.Si em dius ok, ho preparo...”.

Li contesto, esclar:

De Galves a Puigtobella (6 d’abril):

“... No, no. I ara. De cap de les maneres. Ex abrupto no és el que tu dius. S'hauria d'acabar amb la frase ‘Aquesta humanitat descalça, augura la faula de Casasses, haurà de deixar aleshores les ciutats i fer el que sempre ha fet l’home després del desastre: tornar a començar, continuar d’alguna manera. En primer lloc i després amb ...’ tres punts suspensius perquè el lector vulgui continuar. El tall que tu em proposes fa riure.”

Em respon:

“De Puigtobella a Galves (6 d’abril):

Hola Jordi,

Entenc la teva postura. Jo et proposava un intercanvi d'una altra mena (contingut a canvi de visites), però potser no m'he explicat prou bé. Si en el futur podem trobar un terme mig en podem tornar a parlar.”

De vegades penso que he de mirar el que prenc perquè no em fa bé. No sé, tinc somnis estranys com aquest. Jo escric un text però resulta que, per a alguns, no és exactament meu. I això que no hi ha diners pel mig. Definitivament hauré de deixar de fumar i de beure. I altres coses. Quin somni més curiós. En fi. Des d’aleshores cada cop que obro el correu, no, no, la veritat, no estic tranquil.