Duarte, si no menteixes ¿què és el que fas?

[Crònica] Si no menteixes, ¿què és el que fas? ¿Exactament què? ¿Ens aixeques la camisa i, a sobre, vols mantenir les mínimes formes de la correcció? ¿Pretens que no t’assenyali amb el dit quan t’entossudeixes en empastifar-te de fang? Una cosa és que a tots dos ens agradi dur llacet, Carles Duarte. Dur llacet i mirar la lluna, ben mirat, no fa mal a ningú. Hi ha qui ens podrà prendre per bojos però cadascú per on l’enfila. Però que gosis dir l’altre dia que “totes les persones que formem el Conca vetllarem per la seva independència” i t’hagis quedat tan ample, prova que has perdut el món de vista de tan mirar els astres. ¿Tu ets independent de què? El compromís polític és digníssim i parla molt bé de tu com a ciutadà i com a patriota, això és cert. Però no es pot estar compromès fins a les celles i alhora parlar d’independència política. És contradictori. Impossible. Potser quan ajudaves el mestre Coromines sí que eres independent, però després vas deixar la filologia per esdevenir un lleial servidor de l’estat en la persona del president Pujol. Vas ser tan poc independent que ni es va notar que un home de lletres era secretari general de la Presidència de la Generalitat. El primer dels catalans, dur com una pedra, va continuar pensant que la literatura era una manera com una altra de perdre miserablement el temps. Tu en canvi, sí que vas ser més permeable a la seducció del president fins a pujolejar en públic i en privat. En una de les recepcions del cònsol general de França a Barcelona en parlàvem. Estaves en el teu dret. 

¿Com pots dir que sereu independents si sou on sou gràcies als polítics? Si els deveu el pa i la sal. Si, a més a més, us han escollit a dit per acontentar diverses sensibilitats polítiques. La Isona Passola sí que penso que és independent. Et diré per què. Esquerra Republicana no té ara influència i és una productora amb massa personalitat i talent com per quadrar-se davant de ningú. Amb un currículum professional envejable. Però, realment, ¿tu et penses que t’han fet president del Conca per la feina anestèsica dels clàssics medievals a la Fundació Carulla i per ser el poeta que ha escrit el Centre del temps (“Em commou l’aigua / caient damunt la terra”)? Deixa’m dir-te que quan l’aigua cau damunt la terra se’n diu pluja. I quan t’han nomenat ho han fet precisament perquè no tens res d’independent. 

Ets tan independent com el teu company Valentí Puig. De la Faes. Fa-Es. ¿Ho papes? Sí, home, el laboratori d’idees dirigit per José María Aznar. Fa-Es. FAlange ESpañola. A mi em cauria la cara de vergonya d’asseure’m al costat de Valentí Puig a les reunions, però, noi, tu mateix. ¿Que no és tan conservador? No, no, conservador no, és més que conservador. D’en Puig ja en continuarem parlant un altre dia. Ara que es persegueix el català a les Illes Balears i a la Franja d’Aragó ja deus haver vist com en Puig ha sortit contundentment en defensa del català, del catalanisme que ara li dóna de menjar calent. ¿Que calla com un mort? Ah. ¿Que l’ha nomenat en Ferran Mascarell? No em parlis de Ferran Mascarell que m’emociono tot sol. D’en Mascarell prometo que en parlaré aquí ben aviat.