Recomanacions de Sant Jordi 2015. Una defensa de la qualitat i la quantitat

1. Teresa Colom. La senyoreta Keaton i altres bèsties. Empúries.

Una revelació de talent i de personalitat literària. La poeta Teresa Colom ofereix una col·lecció d'històries inquietants que s'assemblen a les narracions gòtiques del segle XIX. Però això només és l'inici d'una poderosa i singular manera d'escriure.




2. Ernst Haffner. La banda de Berlín. Germans de sang. Traducció de Ramon Farrés. La Campana.

Un autèntic descobriment. El reportatge novel·lat d'un periodista alemany de 1932 recentment recuperat sobre els nois delinqüents en l'Alemanya immediatament anterior al triomf del nazisme. Una història subterrània molt ben narrada que té inquietants similituds amb l'època dramàtica que viu la nostra descontenta joventut.

3. Toni Sala. El cas Pujol. Reflexions sobre el terreny. L'Altra Editorial.

De la mà d'un dels nostres millors narradors, la crònica de l'escàndol polític que ha remogut les conviccions més íntimes de molts catalanistes. Un llibre dur i lúcid, sense concessions ni complicitats: l'autèntica personalitat política i moral de Jordi Pujol, on els diners i la falsedat traeixen, al capdavall, el seu llegat. Un llibre del que molts no en volen sentir a parlar.

4. Stefano M. Cingolani. Sant Jordi, una llegenda mil·lenària. Editorial Base.

Vet aquí un treball històric de primera. Per fi un historiador amb amplis coneixements i capacitat divulgativa s'enfronta amb un dels mites més estimats i obscurs de la nostra societat, la llegenda de sant Jordi. Tota la fascinació catalana i europea pel mite i també tota la capacitat crítica per destriar el gra de la palla.

5. Hilari de Cara. Refraccions. Editorial Proa.

El darrer treball d'un dels nostres millors escriptors, poc conegut pel gran públic, però que atresora una de les veus més específiques i poderoses de l'actual panorama poètic català. Hilari de Cara sap buscar l'arrel de la bellesa en la rotunditat d'una vida viscuda sempre com a irrepetible, irreparable. On la intel·ligència ens ensenya que poc en podem saber. 


6. Antoine Compagnon. El demonio de la teoría. Literatura y sentido común. Acantilado.

Per fi es tradueix a Barcelona aquest esplèndid assaig del famós catedràtic de Literatura de la Sorbona i de la universitat de Nova York. Un al·legat contra l'estupidesa en els estudis literaris i una crònica de com les teories universitàries estan matant el gust per la lectura. Imprescindible, contra les complicacions innecessàries.


7. Josep Maria Espinàs. A ritme del temps. La Campana.

No hem de recordar que Espinàs va ser un cantautor fascinat per Georges Brassens i és l'autor de l'himne del Barça. Als seus gloriosos 88 anys, aquest mestre desconfiat i modest es reinventa un cop més i ofereix ara un poemari ple de sopreses i d'audàcies. Sense donar-se gens d'importància.


8. Joaquim Español. Entre tècnica i enigma. Mirades transversals sobre les arts. Edicions de 1984.

¿Es pot aprendre a escriure, a pintar, a fer art?  En contrast amb la tradició romàntica que assegura que el creador neix, Español creu que la inspiració només té un nom: el treball amb unes estratègies. Una poètica que s'entén i es pot aprendre.


9. Guillem Frontera. Sicília sense morts. Club Editor. 

S'ha dit que Mallorca és Sicília sense morts. Però ¿fins a quin punt podem estar segurs que l'illa no està abocada a l'autodestrucció? La cobdícia sense límits, el desbordament de les pulsions més innobles de l'ésser humà són les protagonistes d'aquesta novel·la bella i inquietant.


10. Seicho Matsumoto. El expreso de Tokio. Traducció de María Bornas. Libros del Asteroide.

Una novel·la policial admirable. De la mà del gran narrador japonès ens aboquem a un laberint on res no és el que sembla. Publicat originàriament en 1957 aquest clàssic de la novel·la negra resisteix el pas del temps i s'engrandeix per la seva fonda solidesa literària i curiositat inacabable.

11. Anònim. Flamenca. Traducció i pròleg d'Anton M. Espadaler. Publ. de la Universitat de Barcelona.

Escrita en provençal, aquesta obra mestra de la literatura medieval, és probablement la primera gran novel·la catalana d'amor. Fou llegida o escoltada pels nostres avantpassats i avui reneix de la mà d'una esplèndida traducció d'Espadaler, on Flamenca, la dona resplendent, brilla amb més inquietant bellesa.

12. Josep Pla. La vida lenta. Edició de Xavier Pla. Edicions Destino.

Josep Pla és inesgotable i el seu interès augmenta amb el temps. Una prova és el descobriment d'aquests diaris de 1956, 1957 i 1964 desconeguts fins ara. La literatura entesa com a teràpia, com a necessitat humana imprescindible. Uns textos no destinats al comerç que tenen un interès secret, com passa en els millors llibres.




2 comentaris:

  • gloria abras pou says:
    12 de maig de 2015 a les 14:24

    Mercès. Unes recomanacions que s'agraeixen.

  • Anònim says:
    5 de novembre de 2015 a les 15:51

    Jo vaig llegir (entre d'altres) "Hombres sin mujeres" de Murakami i el relat del cirurgià val la pena.