Un premi discutible per a Josep Massot

[Crònica] El monjo Josep Massot rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes Si Josep Pla no mereixia el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes perquè, com s’ha dit i repetit, tenia les lletres però no l’honor, avui s’ha de dir el contrari. Potser hi ha qui es pensa que Josep Massot té l’honor per a aquest premi, però, certament, no té les lletres. El jurat compost per Laura Borràs, Margarida Casacuberta, Lluís Duran i Solà, Pilar Garcia...

Llegeix-ne més »

Autoajuda Valentí Puig

[Ressenya] un model literari Narrativa. Valentí Puig. Barcelona cau. Proa. Barcelona, 2012. 170 pàgines.    Perquè ens el prenguem seriosament Valentí Puig ho ha provat tot. Sap que no n’hi ha prou amb alguns llibres ben correctes. Li cal alguna cosa més per enlluernar com a escriptor, alguna cosa per seduir, per desvetllar passions i controvèrsies, per sovintejar en boca de tothom com passa amb un Quim Monzó,...

Llegeix-ne més »

Només per veure Barcelona (Ruta literària)

(Cervantes a Barcelona). La derrota de Don Quixot a la Barceloneta, gravat de Gustave Doré  Don Quixot i Sancho Panza finalment fan camí de tornada cap al seu llogarret; la segona part de la novel·la gairebé ja s’acaba. Cervantes s’adona que ha escrit un llibre excepcional i encara la redacció del final amb un serè, dilatat, radiant crepuscle. El cavaller errant està conversant amb don Álvaro Tarfe en un mesón veí...

Llegeix-ne més »

Energia Casasses

Casasses elabora una extraordinària faula sobre el poder de la poesia [Poesia. Enric Casasses. Bes nagana [Без нагана]. Amb una il·lustració i fotografies de l’autor. Edicions de 1984, 190 pàgines, Barcelona, 2011] [Ressenya] El que Enric Casasses aporta és energia. Energia fosforescent que il·lumina i tot ho atansa, les dones adormides i els poetes que declamen, el mos de la poma que sap, l’àmbar del caramel i la...

Llegeix-ne més »

Subirana, pa i peix

Jaume Subirana, Xè premi Gabriel Ferrater [Poesia]. Jaume Subirana. Una pedra sura. Desè premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater. Edicions 62, 55 pàgines, Barcelona, 2011. [Ressenya] Subirana no escriu seguit i perxò els seus llibres són fets i refets amb el temps detingut, amb la respiració serena que imposa l’ombra d’un dubte i l’escaldament d’un gat potejant entre misteris. Cada vegada més, els seus són libres...

Llegeix-ne més »

Dolentes, putes i perverses

Una edició feminista de l'Espill de Jaume Roig és no entendre el llibre [Narrativa]. Jaume Roig. Espill. Edició d’Antònia Carré i pròleg de Lola Badia. Quaderns Crema. 891 pàgines. [Ressenya] L’Espill de Jaume Roig (¿1402-1478), és un llibre inesperat, complex, de lectura laberíntica, desmesurat i fastuós com ho són els grans llibres de la literatura catalana d’aquella època extraordinària, com el Tirant lo...

Llegeix-ne més »

Arnaut Daniel, l'home que llaura

Arnaut Daniel, primeríssim de la nostra tradició [Poesia] Arnaut Daniel. Poesies. Edició de Martí de Riquer. Acantilado. Barcelona, 2004. 248 pàgines. [Ressenya] ¿Un poeta que Joan Brossa admirés sense peròs? Arnaut Daniel (cap a 1150-?). ¿I que alhora enlluernés Ezra Pound? Arnaut Daniel. ¿Un poeta que, sense ser ni grec ni llatí, entusiasmés el tebi Petrarca? ¿Algú que Paul Verlaine imités però sense haver-ho llegit mai?...

Llegeix-ne més »

Subscriure's a: Missatges (Atom)