Jordi Soler: "La vida és un fracàs absolut"

[Entrevista] Jordi Soler és un escriptor mexicà d’anomenada amb un nom català. No pot dissimular ni una cosa ni l’altra. Ei, tampoc no ho prova. Parla amb la tranquil·litat tropical dels ben cofats i també amb la insolència i l’ímpetu dels altres, els escabellats. Li agrada expressar-se bé, dialogar millor, perdre’s convenientment, retrobar-se aviat, provocar a estones, i fer glops. Riure. I li agraden les bones històries, escriure...

Llegeix-ne més »

Que Fabra és Fabra, tio, colega, vestrús

[Crònica] Dedicat a Joan Josep Isern  Hi ha una genteta que no té ni gota de respecte per Fabra ni pel que significa el seu civilitzat nom però, això sí, són la mar de catalans, amb frases calcades de l’espanyol, de registres xaves ortografiats a la moda faisandée de tevetrés que put i fa gratera però també una certa via. Són gent que parlen de Josep Carner sense haver-se rentat la boca, són aquesta genteta indesitjable que...

Llegeix-ne més »

El poeta no pot parar

[Ressenya] Assaig. Francesco Petrarca. Carta a la posteritat/ Carta a Boccaccio. Pròleg de Virgil Ani i traducció de Joan Bastardas i Pere J. Quetglas. Text bilingüe llatí-català. Adesiara editorial, 2007. 102 pàgines. La bona biografia sempre és més o menys falsa en els fets i acceptablement certa en els significats. No només les dels nostres estimats fetitxes literaris contemporanis, que menteixen una vegada de cada dos passos...

Llegeix-ne més »

Riquer fa noranta-vuit anys

[Crònica] Fascinat vaig quedar-me en veure les “pomes de paradís” de la Beth, la cantant que havia descobert catòdicament a Operación Triunfo. Al damunt de l’escenari, com una rosa que s’esfulla, va anar recitant el difícil monòleg del desflorament de la princesa Carmesina; amb tanta convicció que m’atrapava la mateixa força motriu del meu primer amor consentit. Corria l’any 2008 i el text era el conegut, era el de sempre,...

Llegeix-ne més »

Guardiola i el poeta Martí i Pol

[Crònica] El 18 de setembre de 2002, a les nou i dos minuts del matí —ho recordo perfectament perquè en aquell moment mirava l’hora al carilló— em va trucar la secretària d'Isidor Cònsul i em va dir que l’editor volia parlar-me immediatament. Vaig pensar que, sens falta, arribaria el moment de passar als crits telefònics. Aquell matí La Vanguardia publicava un article meu, Todo sobre la nada, que se’n fotia del...

Llegeix-ne més »

En defensa de Vargas Llosa

[Crònica] És una de les nostres cançons de l’enfadós preferides. De tant en tant, a algú se li acut demanar a Vargas Llosa, com si fos poca cosa, que faci costat a la causa de la llengua catalana i de Catalunya. Recordo que una vegada va ser el president Pujol i ara ho ha fet Assumpció Carandell, vídua de José Agustín Goytisolo, en un article publicat fa poc a El País.&nbs...

Llegeix-ne més »